Juan Manuel Sánchez Gordillo és alcalde del municipi sevillà de Marinaleda, i parlamentari andalús per la província de Sevilla. Líder històric de les lluites jornaleres a Andalusia. Llegir més P-Juan Manuel Sánchez Gordillo és alcalde del municipi sevillà de Marinaleda, i parlamentari andalús per la província de Sevilla. Líder històric de les lluites jornaleres a Andalusia.
P-En 2011 es compleixen trenta anys de l'aprovació en referèndum del primer estatut andalús d'autonomia. Quina valoració faries de l'actual situació d'Andalusia després d'aquests trenta anys d'autonomia?
R-La meua valoració és molt negativa perquè pense que la reclamació de sobirania que el poble andalús va manifestar el 4 de desembre de 1977 va ser edulcorada a l'Estatut de Carmona i ha sigut liquidada al nou estatut on les idees neoliberals han acabat triomfant en sotmetre'ns econòmicament. Hui amb la privatització de les caixes d'estalvis s'acaba de donar un colp d'estat per a impedir un banc públic andalús. Com tothom sap per a comptar amb sobirania política fa falta l'econòmica.
P-Creus que el poble andalús ha vist satisfetes les expectatives que es van despertar amb l'aprovació d'aquell primer estatut d'autonomia? En altres paraules, ha satisfet l'autonomia les esperances de millora albirades pel poble andalús?
R-Si fem una radiografia del moment actual ens trobem amb un 1.200.000 aturats, tres milions de pobres, el 30% de les famílies de les grans ciutats per sota del llindar de la pobresa, 350.000 famílies sense habitatge, 500.000 jornalers sense terra i expulsats del seu ofici i suportant una reconversió agrària que provoca la major concentració de propietat de la terra en la història d'Andalusia.... Amb totes aquestes dades és evident que no s'han satisfet ni els somnis ni les esperances d'un poble que hui desgraciadament ha augmentat la seua dependència no tant de Madrid com de l'imperialisme econòmic.
P-Aquelles expectatives i esperances del poble van quedar perfectament de manifest en les multitudinàries manifestacions del 4 de Desembre de 1977. Penses que “l'esperit” de l'aquell 4 de desembre segueix viu a la societat andalusa?
R-Desgraciadament a Blas Infante el va assassinar el capitalisme en crisi, açò és el feixisme, de mans d'uns falangistes, però la negació de la reforma agrària, la permanència de les bases de Rota i Morón en territori andalús, la privatització de les caixes i el transvasament de drets i recursos de la classe obrera al capital signifiquen nous assassinats només que aquesta vegada els seus assassins tenen nom i cognoms: Zapatero i Griñan, que han empunyat els fusells del mercat.
P-Marinaleda, el poble amb menys desocupació de tota Andalusia, l'únic poble d'aquesta terra que va votar No a la Constitució europea en 2005 i No a la reforma de l'estatut d'autonomia en 2007, l'únic poble, probablement de tota la UE, que es regeix per criteris socialistes d'organització política i econòmica. Com porta Juan Manuel Sánchez Gordillo ser alcalde d'un poble així?
R-Ens presentem a les primeres eleccions municipals, en 1979, sota les sigles de la CUT, amb un lema: “L'Alcalde: tot el poble”. I aquell poble, organitzat en assemblea i des de l'acció directa, ha demostrat per les seues conquestes pràctiques que l'acció revolucionària i la utopia és possible i assolible per poc que ens ho proposem.
P-On resideix el secret de l'èxit de Marinaleda? Quins són, al seu judici, els principals assoliments de Marinaleda? Quins els principals errors que vostè destacaria al llarg de tots aquests anys de gestió municipal, i quines les principals metes que encara no han sigut capaces d'aconseguir?
R-La resposta a aquesta pregunta en concret és per a escriure un llibre. A risc de ser esquemàtic, diria que el secret de l'èxit està en què organitzem a la nostra gent al voltant d'un centre d'interès: l'atur. La lluita per combatre la desocupació ens van portar a abordar una lliçó: que quan s'emprèn una lluita un no pot retirar-se d'ella fins que no s'han conquistat els objectius o almenys parteix dels objectius que es van proposar. I que per a que tinga èxit una acció subvertidora és imprescindible la participació activa de la gent. L'èxit més important ha sigut aconseguir terra mitjançant la lluita sense haver tingut ni un sol mort i haver desenvolupat entorn de l'explotació col·lectiva de la terra una indústria complementària. El segon èxit és haver fet realitat que l'habitatge siga un dret de les persones i els pobles i no un negoci amb el qual especular. Com a error destacaria no haver aconseguit amb suficient claredat que la gent entenga els èxits i els valors de la seua pròpia lluita i conquestes. I com a metes ens proposem desenvolupar aquest model d'economia solidària i estendre-ho a altres racons d'Andalusia i convertir als Ajuntaments en les comares de la sobirania de la nostra nació.
P-En política Internacional es parla de l'efecte dòmino. És a dir, quan un estat aplica amb èxit un model econòmic que li fa resoldre problemes abans presents, els estats veïns solen tendir a convergir amb este model o directament a convertir-se a ell. Si aplicàrem aquesta teoria al mitjà rural andalús, Marinaleda tal vegada hauria d'haver iniciat un efecte dòmino que, desgraciadament, no s'ha fet present en molts altres pobles andalusos. Per què creu que, malgrat tan evident èxit polític i econòmic, no hi ha més "Marinaledas" a Andalusia?, és exportable el model de Marinaleda a altres pobles i ciutats d'Andalusia?
R-Pense que és perfectament exportable a altres realitats de les mateixes dimensions que Marinaleda i fins i tot majors a condició que es tinguen clars els objectius que es pretenen, es tinga la voluntat política suficient i el coratge de, encara sabent que nadem contra corrent, seguir avançant encara que tinguem reculades o fracassos parcials. Per que no hi ha més Marinaledas? Perquè no és fàcil. Cal saber aprofitar les condicions concretes de cada situació concreta i a més, tenir una relació de forces favorable. En els pobles on el nostre sindicat és fort i la CUT té majoria en l'Ajuntament aquesta mateixa filosofia de l'acció directa, de la no diferència entre dirigents i dirigits, de l'austeritat per solidaritat, de la democràcia directa i de la lluita per la utopia s'expressen encara que de manera diferent.
P-Repassant material per a l'elaboració d'este qüestionari, em va cridar l'atenció comprovar que sempre que se li fa una entrevista des de la premsa burgesa, s'insisteix a preguntar-li una vegada i una altra per la -suposada- caducitat del Marxisme, pel -suposat- caràcter utòpic del que es realitza en Marinaleda, i tantes preguntes indissimuladament antirevolucionàries per l'estil. No creu que la seua sola presència, la presència del projecte polític que vostè encapçala a Marinaleda, és ja motiu d'espant per a estos mateixos mitjans que insisteixen una vegada i una altra a preguntar-li per tots els tòpics anticomunistes haguts i per haver-hi?
R-Per descomptat que sí. El règim existent a Andalusia i el capitalisme en el seu conjunt no permeten la diferència i tracten d'aixafar-la amb tots els mitjans al seu abast. El monopoli informatiu és un instrument més com l'és també la repressió policial, o el setge econòmic que se li fa al nostre sindicat o el despretigi mitjançant la criminalització. Tot açò cerca llevar-li l'aigua al peix, és a dir, aïllar-nos en l'anècdota perquè no puguem connectar amb el comú de la gent. El marxisme és avui més actual que mai. Especialment avui quan molt dels seus pressupostos teòrics i polítics poden veure's en la realitat i per tant, és un vehicle imprescindible per a aconseguir una societat sense classes, on els mitjans de producció siguen dels treballadors i els drets i la riquesa es repartisquen. Per descomptat el marxisme al que ens referim és el marxisme de Marx, d'Engels, de Lenin, de Trotsky, de Rosa Luxemburg i per descomptat, al d'Ernesto Che Guevara.
P-En algun moment Juan Manuel Sánchez Gordillo haurà de deixar els seus càrrecs de representació política, i amb ell molts homes i dones de la seua "generació", aquells que van alçar la bandera de lluita en Marinaleda, i van portar cap a avant este projecte. Veu assegurada la continuïtat del projecte polític, econòmic i social una vegada ocórrega açò? Hi ha consciència revolucionària i de classe en les noves generacions del poble, o es corre el perill que amb la retirada dels líders històrics de la vida política activa el projecte es puga enfonsar?
R-La pròpia pràctica assembleària d'un grup al que anomenem el grup d'acció formada per unes 30 persones que són aquelles que tenen una tasca concreta en el poble; el senat popular que és un grup de debat que es reuneix mensualment i les pròpies lluites que serveixen com a universitat popular garanteixen que hi haja persones amb qualitats suficients com perquè aquest projecte tinga futur. Ens dóna més por que aquest projecte puga quedar-se aïllat de la resta d'Andalusia amb el que li seria fàcil d'impedir el seu avanç.
P-Parlant de futur. Com veu Juan Manuel Sánchez Gordillo el futur d'Andalusia?
R-Crec que l'imperialisme econòmic, el major lladre de sobirania de la història de la humanitat treballa per impedir qualsevol sobirania real dels pobles, inclòs el poble andalús. En aquests moments de crisis sistèmica es presenta una oportunitat històrica per a l'esquerra revolucionària, per a ser molt més valenta i audaç, presentant un programa clarament subvertidor de l'ordre establert i que ha d'estar avalat per una pràctica. I tal vegada açò signifique que alguns haguem de jugar-nos la vida. Per tant, depèn molt de la voluntat organitzada del poble andalús i de les seues organitzacions revolucionàries, sabent descobrir aquells elements de lluita que el sistema no siga capaç de succionar amb tanta facilitat com, per exemple, les accions que avui es realitzen en general dins de l'esquerra sindical i política. Fa falta trobar noves eines de lluita.
P-Unes últimes paraules...
R-La utopia no és cap somni inassolible i mentre arribem al comunisme hem de, allà on puguem, construir contrapoder i territoris d'alliberament on part del que volem per a despús-demà es convertisca en realitat hui. Així guanyarem en convicció pròpia i serem un referent per a la societat.
