Membres de tots els grups amb representació en el Parlament britànic van assistir anit a una conferència en la qual es va abordar la situació política oberta a Euskal Herria després dels moviments ocorreguts en els últims mesos. L'advocat sud-africà Brian Currin va ser el principal orador en un fòrum en el qual, ademés, un important dirigent unionista del Nord d'Irlanda va explicar als emissaris espanyols que la negació del diàleg no és el camí.
Llegir més
Primer de tot, una entrevista a Txelui Moreno, representant de l'Esquerra Abertzale:
«Nosaltres fa quinze anys pensàvem el mateix; no volíem diàleg. Després ens vam adonar que estàvem molt equivocats». Aquestes paraules, dites ahir a Londres, tenen una significació especial per la persona que les va pronunciar i pel seu destinatari. L'autor de la frase és Jeffrey Donaldson, conegut dirigent unionistes del Nord d'Irlanda, del mateix partit que Ian Paisley. És la primera vegada que fa una afirmació així, de forma tan categòrica. El que va dir anava destinat a l'encarregat de defensar les posicions del Govern espanyol al Parlament britànic. Sens dubte, va ser un dels moments més intensos dels viscuts ahir a la seu parlamentària.
La realitat política basca ha estat analitzada en més d'una ocasió al Parlament Europeu, especialment en els últims anys, de la mà del Friendship que agrupa a electes de molts diversos grups representats en l'Eurocambra. És conegut, així mateix, que el conflicte que enfronta a Euskal Herria amb els estats espanyol i francès s'ha tractat en molts altres fòrums d'àmbit internacional -sense anar més lluny, fa uns dies a Venècia-, i fins i tot a l'estat de Idaho, a Estats Units, es va aprovar fa uns anys una resolució en favor del dret d'autodeterminació del poble basc.
Ahir va ser el torn d'un Parlament de gran pes en l'escenari internacional, com és el britànic, que a través de Brian Currin va conèixer de primera mà els passos donats en els últims mesos a Euskal Herria i les possibilitats obertes per avançar en un procés resolutiu de caràcter democràtic.
L'advocat sud-africà va arribar a Londres després d'haver presentat a l'opinió pública basca els components del Grup Internacional de Contacte, i ho va fer convidat pel APPGCI (The All-Party Parlamentary Group on Conflict Issues) per a explicar amb detall el nou escenari polític.
Una invitació que, sens dubte, ha incomodat molt al Govern espanyol, que hauria pressionat perquè aquest fòrum escoltara també a una delegació encapçalada pel membre del president de la Fundació per a la Llibertat, Guillermo Barredo. Al costat d'ell estava el membre del PSOE Teo Uriarte.
Així mateix, va prendre breument la paraula Gorka Elejabarrieta, en representació d'una delegació de l'esquerra abertzale formada també per Ana Bressole i Aitor Bezares. Aquesta delegació va mantenir durant tota la jornada trobades amb els grups del Legislatiu, i el representant abertzale va aprofitar el seu torn per a agrair als presents la seua invitació i l'interès mostrat cap a Euskal Herria.
Esquerra abertzale i Sinn Féin
En la seua intervenció, després de recordar els passos que de forma unilateral ha donat l'esquerra abertzale, va apostar per passar a una fase de compromisos multilaterals i, sobre el paper que pot exercir la comunitat internacional, va destacar que la participació d'un agent neutral pot ajudar al desenvolupament d'un procés resolutiu.
«És un fet que l'esquerra abertzale apostat inequívocament pels mètodes pacífics i democràtics, de la mateixa manera que és un fet que ETA ha declarat una treva general, permanent i verificable internacionalment. Hi ha una oportunitat oberta, i desitgem que totes les parts s'impliquen i que aquesta oportunitat siga aprofitada», va expressar Elejabarrieta.
Entre els assistents estaven, a més dels electes, representants molt coneguts de la societat civil britànica, així com gent arribada des d'Irlanda, com una representant de Sinn Féin que va relatar com el seu company Alex Maskey va estar present en la presentació de Sortu a Madrid, Un partit que segons el propi Brian Currin -així ho va fer notar diverses vegades- hauria de ser legal.
«Arratsalde on», va començar saludant el parlamentari liberal demòcrata Simon Hughes, un dels tres electes encarregats de dirigir el APPGCI, abans de cedir la paraula a Currin.
El facilitador sud-africà, abans de contextualitzar la situació que es viu a Euskal Herria, va voler puntualitzar que ell no és el responsable de l'alto-el-foc d'ETA. «Molta gent ha treballat per a açò», va assenyalar.
En una extensa al·locució, Currin va explicar com ha arribat a treballar sobre la situació a Euskal Herria, i va detallar el debat mantingut en l'últim any i mig per l'esquerra abertzale, incloent les iniciatives adoptades unilateralment fins a la creació de Sortu.
Precisament, la situació d'aquesta formació, que tal com va recordar Currin dependrà dels tribunals, va ocupar gran part de les intervencions i del posterior debat. El lletrat sud-africà, directe coneixedor del procés de pau en el seu país i en Irlanda, va recordar que hi ha una part important de la població basca que no pot expressar-se en les urnes, i va explicar que fins i tot un lehendakari [Juan José Ibarretxe] va ser encausat per mantenir diàleg amb Batasuna.
Va destacar també que altres formacions han decidit treballar conjuntament amb l'esquerra abertzale en favor d'uns objectius comuns i, després d'apuntar que el 22 de maig se celebraran eleccions, va assenyalar, com a mostra de l'abast de l'aposta de l'esquerra abertzale, que encara que per a llavors la legalització de Sortu seguisca pendent dels tribunals aquesta ha dit clarament que no hi haurà marxa arrere.
Barredo, que va voler explicar que no representava al Govern espanyol tal com va indicar el moderador, va exposar no obstant açò la versió oficial de Madrid. Corregit en diverses ocasions per assistents que van prendre la paraula -alguns, bascos residents a Londres, li van recordar la situació dels presos, la falta de democràcia, el tancament de mitjans de comunicació...-, va sostenir que a Euskal Herria «no hi ha conflicte polític» sinó només «una part, la nacionalista, que es vol imposar sobre l'altra, la no nacionalista».
Va fer una descripció molt particular sobre el seu grup -«gent que ha lluitat contra Franco i contra ETA»- i d'Euskal Herria, que va limitar als tres territoris de la CAB. Va assenyalar que el seu PIB és major que la mitjana europea, que l'euskara és oficial, que la major part del que recapten les hisendes es distribueix per les administracions basques i que existeix Policia autonòmica, per a concloure de tot açò que no hi ha problema polític algun. Després Donaldson li va explicar que aquesta no és la via.
Un fòrum parlamentari multipartit que promou la resolució de conflictes
El APPGCI (The All-Party Parlamentary Group on Conflict Issues) és, com el seu propi nom indica, un grup parlamentari interpartidista constituït en setembre de 2006 a fi d'impulsar un fòrum de diàleg entre membres del Legislatiu, el Govern britànic i representants de la societat per a abordar i debatre la forma de prevenir i resoldre conflictes. Fent gala al seu nom, el grup està coliderat per representants dels tres principals partits de l'espectre polític britànic. Així, Simon Hughes (Liberal Demòcrata), John McDonnell (Laborista) i Gary Streeter (Conservador) són els encarregats de dirigir aquest fòrum, que ha analitzat conflictes polítics de tot el món. A més d'aquestes tres persones, el APPGCI està compost per una vintena de «prestigiosos» membres de les dues càmeres que constitueixen el Parlament.
No és d'estranyar, per tant, que des d'aquest fòrum indiquen que la seua labor està «fermament ancorada» en el Parlament, malgrat treballar «estretament» amb professionals i experts en la resolució de conflictes aliens a l'activitat parlamentària; entre ells, membres del Departament per al Desenvolupament Internacional (DFID) britànic, l'Oficina per a Afers exteriors i la Commonwealth (FCO) i el Ministeri de Defensa, a més de representants d'ONG, acadèmics, empresaris i periodistes.
El seu objectiu, expliquen, és tractar d'influir sobre el Govern britànic, «i per extensió en altres governs», perquè promoguen eines per a la prevenció, solucions no violentes de conflictes i la construcció de la pau, i cerquen fer-ho fomentant el diàleg i basant-se en la «experta informació i opinió» de persones que pertanyen «a tot l'espectre polític».
Tal com assenyalen des de APPGCI, «des de principis dels 90 han finalitzat més guerres mitjançant processos de negociació que a través de victòries militars». També destaquen que les probabilitats que conflictes violents latents es reproduïsquen són quasi un 50%, i que aquest escenari es dóna precisament allà on els agents locals no s'han sentit prou compromesos per a sentir com a propis els acords de resolució. Per açò, expliquen que APPGCI «aplaudeix» les iniciatives locals que es produïsquen en el món a fi d'ajudar a la prevenció de conflictes. Iker Bizkarguenaga.
