L'esquerra abertzale ha adoptat el "compromís ferm i indubtable d'aposta per les vies exclusivament polítiques i democràtiques, sense marxa arrere", segons ha anunciat Rufi Etxeberria en la presentació dels estatuts de la nova formació política que es registrarà en els pròxims dies. Ha subratllat que "rebutja i s'oposa a l'ús de la violència o l'amenaça de la seua utilització per a la consecució d'objectius polítics, incloent la violència d'ETA si n'haguera en qualsevol de les seues manifestacions".Llegir més
Rufi Etxeberria ha destacat que en l'aposta de l'esquerra abertzale "no hi ha escapismes literaris, sinó un "pas determinant" basat en la trajectòria oberta i en la resolució "Zutik Euskal Herria".
Ha precisat que es tracta d'una reflexió de "abast històric", que marca un "abans i un després" en la trajectòria de l'esquerra abertzale, que s'adopta de forma autònoma i sobirana i que està lligada al ferm compromís d'aconseguir un escenari de pau i de solucions democràtiques.
Etxeberria ha situat l'eix fonamental en l'aposta ferma per les vies polítiques i democràtiques, per un procés democràtic que tanque el cicle de confrontació violenta, tal com s'arreplega en l'Acord de Gernika.
Ha assenyalat que la nova formació "rebutja i s'oposa a l'ús de la violència o l'amenaça de la seua utilització per a la consecució de objectius polítics, incloent la violència d'ETA si n'haguera en qualsevol de les seues manifestacions".
Durant la seua intervenció, ha advocat per la convergència i confluència de forces pel canvi, per una política d'aliances àmplia per a fer possible el canvi polític en la senda democràtica, i ha situat en la societat basca el protagonisme.
Davant ella, la comunitat internacional i els reunits en el Euskalduna ha demanat la legalització de l'esquerra abertzale.
Després d'Etxeberria, l'advocat Iñigo Iruin ha explicat l'aspecte jurídic dels estatuts, que seran inscrits el dimecres en el registre de partits polítics del Ministeri espanyol d'Interior.
Ha indicat que s'han elaborat sobre la base dels requisits establits pel Tribunal Suprem en la il·legalització d'Abertzale Sozialisten Batasuna (ABS).
Iruin ha assenyalat que el nou projecte polític suposa "la ruptura amb els models organitzatius i formes de funcionament de les quals s'ha dotat aquest espai social i polític en el passat i, per tant, amb els vincles de dependència que tenia".
"Es tracta d'impedir la seua instrumentalització per organitzacions que practiquen la violència o per partits polítics que van ser il·legalitzats per raó de la seua connivència amb ella", ha indicat.
Més informació sobre l'història de la legalització de Herri Batasuna