foto_lliria1En el marc dels actes de commemoració de la Diadadel 25 d'abril, dissabte passat l'Esquerra Independentista va celebrar una manifestació al matí que va aplegar fins a 300 persones a Llíria. Llegir més Convocada per la CAJEI i Maulets sota el lema "Pobles i comarques cap a la unitat popular", la mobilització va arrencar el migdia a l'estació de metro de la localitat i va aconseguir omplir els carrers de la capital del Camp de Túria d'estelades per commemorar la desfeta d'Almansa.
En arribar a la Plaça Major diversos militants desplegaren a l'església de l'Assumpció una pancarta que duia per lema "Ni Ducs ni Borbons, alliberem consciències!". Amb aquesta acció, tal i com es llegí al manifest, es pretenia recordar l'existència, en la mateixa església, del mausoleu on s'hi troben els familiars i descendents del general borbònic, el Duc de Berwik, a qui Felip V concedí el Ducado de Liria com a recompensa per la "victòria" d'Almansa.
En aquest mateix sentit, a l'altura de l'encreuament amb el carrer Sant Miquel, es procedí a canviar simbòlicament el nom del carrer Duc de Llíria tot substituint-lo pel de Joan Baptista Basset. D'aquesta manera es pretenia homenatjar al militar austriacista que encapçalà la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
A la fi, la manifestació arribà al pati de Sant Francesc on tingué lloc el multitudinari acte polític. Un portaveu de l'Assemblea de Joves del Camp de Túria denuncià les diverses problemàtiques que pateix el jovent de la comarca i va animar el jovent a organitzar-se per lluita.
La portaveu nacional de la CAJEI, Itxasne Gorriti, fou l'encarregada de continuar l'acte polític amb el parlament unitari de les organitzacions juvenils. Gorriti remarcà la importància de l'actual moment històric que viuen les organitzacions juvenils CAJEI i Maulets, en ple procés d'unitat per a esdevindre, en un futur, "l'organització juvenil més gran i forta del país". La portaveu va fer una ferma crida a "fugir d'una volta per totes del marginalisme polític i dels cercles tancats i autoexcloents" i presentà, tanmateix, el projecte de la Unitat Popular com a espai aglutinador dels moviments socials del país i com a clara alternativa a l'electoralisme i l'immobilisme polític.
