Sortu significa nàixer, créixer en basc, i amb açò es transmet el nou escenari que des de l'esquerra independentista i socialista basca, aposten per construir. Llegir més L'alba simbolitza l'esperança, el pas de la nit, escenari fosc, cap a un nou dia que ja és present. L'estel blanc simbolitza el regne de Navarra, bressol d'Euskal Herria, vuit puntes com les vuit cadenes de la bandera.
Des de 1959 fins avui dia, l'esquerra abertzale ha recorregut un llarg trajecte, el camí no ha sigut fàcil, aquest moviment és des de fa anys l'únic que suposa una vertadera amenaça per a l'estat i els seus interessos i les seues forces repressores han respost limitant cada dia més la possibilitat de canvi que gran part del poble d'Euskal Herria demanda. Aquest camí ha obtingut grans resultats en molts aspectes malgrat les contrarietats, però ja és un camí esgotat.
L'escenari polític i social ha canviat en els últims 30 anys, és necessari donar nous passos, cercar nous referents, cercar noves expressions democràtiques per a poder construir entre totes el poble que des del poble es vulga construir, no imposat, no limitat i és imprescindible crear les condicions necessàries perquè aquest canvi es puga produir. Sortu suposa l'aposta per un canvi de cicle polític com no s'havia vist anteriorment.
Davant el vell panorama era necessari un replantejament i anàlisi de la conjuntura i el procés polític basc, d'ací naix Zutik Euskal Herria al novembre del 2009, declaració que aposta per el “procés democràtic” i una "confrontació per vies exclusivament polítiques i democràtiques”. Aquest document va ser debatut en més de 200 assemblees en municipis bascos, analitzant i decidint com anava a ser la via a prendre en el futur..
La nova formació trenca explícitament en els seus estatuts amb els models organitzatius anteriors i també amb els partits il·legalitzats o dissolts. És un projecte organitzatiu nou i diferent.
Que si podria córrer el risc l'esquerra abertzale després de tants anys de combativitat en socialdemocratitzar-se? No crec, les idees revolucionàries continuen sent les mateixes, la cosa que canvia és l'escenari polític.
Durant aquests dos anys de debat, reflexió i presa de decisions dels nous camins a recórrer l'Estat espanyol no ha cessat en la seua acció repressiva, detencions d'advocats, detensregistres, controls, il·legalitzacions d'organitzacions, detencions de joves sobretot, han sigut notòries igual que les tortures que formen part quasi “natural” del mateix procés de la detenció. Les detencions dels últims anys ja no es produeixen a joves de la “kale borroka” sinó a idees polítiques. Qualsevol podria entendre que el Govern Español no està molt interessat en aquest nou cicle democràtic i absent de violència (de tot tipus de violència) que es proposa des del poble basc. En què quedaria gran part de la seua campanya electoral?
Davant aquest panorama polític, ens podríem preguntar com s'estan donant les relacions dins del propi moviment. Hi ha postures més o menys crítiques però l'esquerra abertzale ha fet pinya. Es respecten, alegren i avalen el procés, hi ha ganes de canvi. S'aplaudeix el nou cicle democràtic i s'esperen possibilitats de transformació. Per açò es mostren positius amb el suport electoral, ja que aquesta nova plataforma té una capacitat aglutinadora única, arreplega tant a les formes més radicals com a les formes més demòcrates i pacífiques que dirigien els seus vots a altres partits que condemnaven la violència. En aquest nou cicle totes aquestes formes abans dividides podrien respondre a una mateixa força comuna, Sortu.
La importància d'aquestes eleccions radica en el fet que l'Esquerra Abertzale naix en els municipis, en els barris, es nodreix d'ells, ací és on radica la seua força i el seu camp d'actuació, creant des de les bases. És cert que no veiem mesures de canvi radical del sistema des de les alcaldies governats per l'Esquerra Abertzale, però si grans passos cap a una democràcia més participativa, cap a una transparència governativa, cap a una atenció i resposta als interessos i necessitats del poble, cap a la creació d'espais públics, oberts i de transformació, cap a la joventut. I almenys, des d'aquestes institucions es dificulta que el marc repressiu de l'estat, la repressió quotidiana isca gratis, almenys tan gratis com fins ara.
L'esquerra abertzale ha fet una aposta estratègica per les vies exclusivament pacífiques i l'acumulació de forces independentistes. Per a desenvolupar-la necessita un partit legal i, d'acord amb la seua decisió històrica, ha redactat uns estatuts que compleixen els requisits que els tribunals espanyols i europeus han posat. Trenca amb qualsevol model organitzatiu anterior i rebutja tota violència, també la d'ETA
Una gran majoria de partits polítics, (exceptuant PP i UPyD que rebutgen la seua legalització i PSOE que parla i no diu res) organitzacions i mediadors internacionals aplaudeixen els passos que s'estan donant per part de l'esquerra abertzale.
Les decisions estan preses, les exigències “democràtiques”complides, ara li toca moure fitxa al Govern espanyol, s'està jugant amb les seues pròpies regles... Jugarà o declararà nul·la la partida?
