La decisió del Tribunal Suprem d'atendre les demandes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat i, per tant, rebutjar la inscripció de Sortu en el registre de partits polítics, a més de confirmar que la separació de poders en l'Estat espanyol és només una quimera, mostra una vegada més que la resposta dels mandataris espanyols als moviments realitzats des de l'esquerra abertzale per aconseguir un nou escenari de solucions passa per la confrontació pura i dura en tots els fronts. Ni tan sols les veus procedents del propi món judicial, com la del fiscal cap del TSJPV o la del jutge emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín, han fet que la Sala del 61 deixara de costat per una vegada el seu històric paper de garant de la raó d'Estat, obviant qualsevol criteri judicial.
Llegir més No obstant açò, al mateix temps, la resolució contrària a la legalització d'una formació que compleix totes les condicions imposades per la Llei de Partits Polítics és un indicador de la por que els poders de l'Estat tenen a una confrontació democràtica amb l'esquerra abertzale, al fet que aquest sector social puga presentar-se davant la societat en igualtat de condicions que la resta i al fet que expose el seu projecte en les urnes. És, per tant, una mostra de debilitat i no de fortalesa, un intent de guanyar temps i ajornar un escenari que saben ja inevitable. L'esquerra independentista basca fa temps que va mesurar al seu adversari i va descobrir on és fort i on feble, i el portarà a aquest camp abans o després, per moltes traves que li posen en el camí, perquè aquest és el mandat que li van donar les seues bases. A l'Estat espanyol només li queda tractar que eixe dia arribe el més tard possible.
Ara queda el recurs en el Tribunal Constitucional, però mentre aquest adopta una decisió que pot demorar-se diversos mesos, i siga la que siga aquesta, a Euskal Herria és moment de seguir avançant i acumulant forces per a aconseguir un escenari en el qual ningú torne a estar pendent de 16 jutges.
