Llegir més
Els magistrats defensen que les seues declaracions eren "un judici de valor" que poden emmarcar-se "en un debat més ampli sobre la responsabilitat de les Forces de Seguretat de l'Estat en casos de maltractaments".
"Una pena de presó imposada per una infracció comesa en el terreny del discurs polític no és compatible amb la llibertat d'expressió garantida per l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans", afirma la resolució.
La sala Tercera del Tribunal d'Estrasburg sosté que "en el context d'un debat sobre una qüestió amb un interès públic legítim, no pot justificar la imposició de tal pena de presó".
Els jutges europeus sostenen que les manifestacions d'Otegi "pinten un quadre negatiu sobre el rei" però malgrat açò no animen a l'ús de la violència i "no es tracta d'un discurs d'odi".
La sentència afirma que "el fet que el rei ocupe una posició de neutralitat en el debat polític, una posició d'àrbitre i de símbol de la unitat de l'Estat, no pot posar-li a l'abric de totes les crítiques en l'exercici de les seues funcions oficials".
I afig que "el fet que el rei no siga responsable penalment, segons la Constitució, no impedeix per si mateix un debat lliure sobre les seues possibles responsabilitats institucionals i fins i tot simbòliques, al capdavant de l'Estat", tot açò "dins dels límits de respecte a la seua reputació com a persona".
Per a Estrasburg, "una protecció ampliada en matèria d'ofenses mitjançant una llei especial no és conforme, en principi, amb l'esperit del Conveni" Europeu de DDHH.
Al febrer de 2003
Els fets es remunten al 26 de febrer de 2003, jornada en la qual el rei espanyol va inaugurar una central elèctrica en Bizkaia, al costat del lehendakari, Juan José Ibarretxe. Després d'aquesta visita, Arnaldo Otegi, portaveu llavors de Batasuna, va oferir una conferència de premsa en la qual va preguntar com Ibarretxe es deixava fotografiar amb el rei, al que va qualificar de "cap suprem de l'Exèrcit espanyol i responsable dels torturadors" .
Després d'aquestes declaracions la Fiscalia es va querellar contra el dirigent abertzale per "injúries greus al Rei".
El TSJPV va sentenciar primer a favor del elgoibartarra, però després del recurs plantejat pel Ministeri Fiscal, el Tribunal Suprem espanyol va condemnar a Otegi a un any de presó com a autor d'un "delicte d'injúries greus al Rei". El Tribunal Constitucional ni tan sols va admetre el recurs d'empara presentada.
Al desembre de 2008, el Tribunal d'Estrasburg va admetre a tràmit la demanda presentada per Otegi contra el Regne d'Espanya per la condemna.
