Llegir més
Aquesta vaga general, malgrat el cúmul de factors que dificulten un seguiment massiu d'aquesta, és absolutament necessària per mantenir la dignitat com a classes populars. Després de la retallada laboral i de la liquidació de l'ajut de 426 € als aturats el següent pas que preten el Govern espanyol és la retallada en les pensions, en què es preveu passar l'edat de jubilació de 65 a 67 anys.
A nivell informatiu, val la pena recordar que a l'Estat francès l'edat es va passar recentment dels 60 als 62 anys, amb la conseqüència directa d'importants mobilitzacions i més de 15 dies d'aturada de molts dels serveis bàsics per protestar davant tant greu mesura. A Itàlia, que els treballadors es podien jubilar als 57 anys, ara es jubilaran als 60 anys. Reforma acompanyada també de polèmica i protestes al carrer. En d'altres països europeus l'edat de jubilació es troba entre els 60 anys (per les dones) a Àustria, Polònia i Grècia; fins els 65 anys (pels homes) a Àustria, Polònia i Grècia i 65 anys per ambdós gèneres a Bèlgica, Finlàndia i Romania; passant per casos com Hongria que han augmentat l'edat de jubilació dels 57 als 62 anys. A l'Estat espanyol, recordem-ho, ja partim dels 65 anys i ara ens acostem als 67 anys, com sempre, a l'avantguarda del retrocés social i la precarietat.
Recordar, per últim, que en un país en vies cap al socialisme com és Cuba, l'edat de jubilació és de 65 anys pels homes i de 60 per les dones. De tot això, òbviament, els mitjans de comunicació de masses no en diuen res. Tampoc parlen del 40% d'atur que patim els joves catalans o de les condicions que ens esperen als qui poden treballar: precarietat, baixos salaris i pitjors condicions laborals.
Segurament molta gent jove pensarà que tot això de les pensions els queda lluny. Potser no tant lluny si pensem que viuen amb familiars que d'aquí a poc es jubilarien. Familiars que han treballat molts anys (si és que no estan a l'atur), des de joves segurament, i que ara esperaven jubilar-se als 65. Però no podrà ser així.
No podrà ser així si ens deixem trepitjar altra vegada. Ja ens han passat per sobre amb la reforma laboral, no podem permetre que ho tornin a fer amb aquesta retallada a les pensions. En un capitalisme cada cop més salvatge que privatitza sense aturador, que retalla drets, que liquida el poc que queda de "l'Estat del benestar", que dona a les grans corporacions per salvar-les de la crisi econòmica per ells provocada però no "rescata" a les famílies que han treballat durant anys... no podem sobreviure-hi més. Ara toca l'alternativa, toca la justícia social i per guanyar-la haurem de lluitar.
El dia 27 de gener sortirem als carrers per lluitar, per defensar els nostres drets, perquè ens ho mereixem i perquè estem fartes de deixar-nos trepitjar. Perquè justament avui 26 és el dia del combatent català i, com s'ha dit "el millor homenatge, la victòria".
El dia 27 ens veiem als carrers!
Maulets, el jovent independentista revolucionari, 26 de gener de 2011.
