L'Ajuntament d'Alacant fa pudor, però no la pudor que poden fer els abocadors que tiren tota la merda de la ciutat al Postiguet, sinò pudor a corrupció. Ja fa dies que porta eixint a la premsa alacantina tots els casos de mamoneo que durant anys s'estan produint a l'Ajuntament, ja siga amb el cas Gurtel, amb el Brugal o qualsevol dels molts xanxullos derivats de l'especulació urbanística, el que queda patent és que l'única preocupació de la classe política alacantina és plenar-se les butxaques en comptes de construir una ciutat digna per a totes.Llegir més
L'Alperi, antic alcalde d'Alacant, investigat per revelació d'informació privilegiada, tràfic d'influències, suborn per pressumptes irregularitats als PGOU d'Alacant per afavorir el seu amic Enrique Ortiz... ja va afanyar-se en anar-se'n a corre-cuita abans que li esguitxara tota la merda de la corrupció que es veia al damunt. Sonia Castedo, actual alcaldessa d'Alacant, famosa per la seua campanya “Alicante guapa, guapa y guapa”, antiga regidora d'urbanisme que va permetre la devastació de l'horta de la Condomina (llavors pareix que li agradava més el verd dels bitllets que dels camps florits) investigada per delicte de revelació d'informació privilegiada facilitada per autoritat, tràfic d'influències i suborn. La peça més populista que ha xafat esta terra, adicta a fer-se fotos al camp de l'Hèrcules (junt amb el seu amic (també) Enrique Ortiz (d'axavo trio calavera)) a fer-se pàgines de facebook per a solucionar-li els problemes a la gent (al més pur estil superwoman), i que està petant Alacant de floretes (pareix ser que intentant redimir-se del seu antic càrrec destructor) i places... fets molt visibles... tonta no és, ja sap que ningú la va votar per alcaldessa i s'ha de guanyar la legitimitat a base de regidories d'estètica. El nostre vell “amic” Ortiz, cacic d'Alacant per excel·lència, empresari caníbal i explotador que s'ha fet amb el control d'una bona part de la geografia alacantina a cop de taló per sota-taula, personatje amb un patrimoni de més de mil milions d'euros (multiplicats per 5 en 5 anys), conegut currante de puro, corbata i poltrona; imputat per delicte d'aprofitament d'informació privilegiada facilitada per autoritat i funcionari, tràfic d'influencies, suborn i frau; relacionat tant amb la trama de l'adjudicació del Plan Zonal com a principal beneficiat així com a la investigació sobre irregularitats als PGOU d'Alacant. El Ripoll, president de la diputació d'Alacant, conegut per ser imputat per delictes de revelació d'informació privilegiada facilitada per autoritat, activitats prohibides a autoritats (a saber quines...) tràfic d'influències, frau i suborn, a banda d'un gran consumidor de gomina.
D'axavo la fauna que tenim a Alacant, i estos només en són quatre dels cent-onze baix vigilància, 44 ja imputats.
El negoci de la rajola (o de l'especulació urbanística) va donar per a molt, i no parlem únicament de la quantitat d'hectàrees de terra fèrtil que es va sepultar sota el formigó, ni dels milers i milers de litres d'aigua destinats a este negoci insostenible i els seus companys de model urbanístic, els camps de golf; parlem dels milions i milions d'euros que es van embutxacar polítics i especuladors, a costa d'hipotecar milers de famílies amb els preus tan desorbitats als que ha arribat l'habitatge, butxaques que es van plenar i que es continuen plenant amb l'esforç de la classe treballadora que es deixa la pell cada dia per poder tindre un lloc on dormir, butxaques que encara no han sigut foradades per les milers d'alacantines que s'han quedat sense treball per la crisi generada pels senyorets que volien viatjar en iot i fumar puros. Butxaques blindades per mercenaris amb placa, pistola i el nas ple de farlopa que trauen al carrer quan les molles deixen d'alimentar al poble i ix a reclamar el pa sencer.
I com és possible tot astò? Se suposa que vivim a una democràcia (que és MOLT suposar) i que este tipus d'actes no poden succeïr, i en cas que sí que passen es prendran mesures, però clar, a estes altures tothom ja sap que tots estos criminals se n'aniran de rossetes (com per exemple el Zaplana, primer president negre del País Valencià, encara que siga pels rajos ultravioleta). No és una qüestió que la democràcia s'haja prostituit, és que que esta democràcia representativa allunya tant al poble de la seua responsabilitat política i social, l'allunya tant de la vertadera democràcia que no sap ni com enfrontar estos assumptes perquè ens han castrat políticament. Una democràcia pobríssima que consisteix en triar cada 4 anys els personatges que ens robaran i prendran per nosaltres totes les decisions que ens afecten. Una democràcia on guanyarà el partidari que més milions haja rebut del banc Santander per muntar-se el circ mediàtic més gran possible.
Però front a este model de dictadura legitimada, hi han models de democràcia que es contraposen als grans interessos del capital i els interessos privats que van a engreixar les butxaques dels que més tenen. La democràcia participativa, un experiment que s'està fent a diversos llocs arreu del món, és un gran antídot contra la corrupció, ja que no permet a ningú fer-se en quotes de poder que permeten el seu enriquiment personal; ans al contrari, un mètode de democràcia a nivell micro, per barris i districtes, que permeten que la gent siga partícep dels canvis que es produeixen al seu entorn, un microgovern popular on, de manera assembleària, es decideix què i com s'enfrontaran els problemes que té el barri, amb comissions participatives i passant comptes a l'assemblea per assegurar que estes comissions actuen de la manera que la gent del barri vol, i no segons els seus interessos. Un model de democràcia que ens porta a recuperar la responabilitat política i social que tenim en el nostre entorn, en la gent que ens envolta i en nosaltres mateixos; un model de democràcia on sí que té el poble el poder que, al cap i a la fi, és del que es tracta.
Assemblea de maulets de l'Alacantí
